LLIBERTAT GUIANT AL POBLE FITXA NUM.15

FITXA NUM 15

FITXA TÈCNICA:

Títol​: La llibertat guiant el poble.
Autor​: va ser Eugène Delacroix.
Cronologia​: va ser pintat l’any 1830.
Estil​: aquesta obra és d’estil romàntic.
Localització​: es troba situat al museu del Louvre, a París.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l’oli.
Dimensions​: 260cm x 325cm.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
 La llibertat guiant el poble és una obra pictòrica pintada per Eugène Delacroix l’any 1830, i que pertany al Romanticisme. El liberalisme, el romanticisme i el nacionalisme es trobaven presents en les revolucions burgeses que van esclatar a Europa durant la primera meitat del segle XIX. Lluís XVIII s’havia adonat que no podria suprimir tot el que s’havia aconseguit durant la Revolució Francesa. Per això va mantenir la igualtat dels francesos davant la llei i les llibertats de premsa, pensament i culte. Tanmateix, el sufragi censatari continuava essent vigent. Cap al 1824, França estava en ple procés d’industrialització. En aparèixer les primeres crisis de sobreproducció, la burgesia va veure com es reduïen els seus beneficis econòmics mentre que la classe obrerar vivia una situació de penúria insostenible. Els burgesos volien la implantació d’un règim liberal que millorés les seves possibilitats de desenvolupament econòmic. Pel juny de 1830, el primer ministre de Carles X dissolgué la Cambra de DIputats i suprimí la llibertat de premsa. Va ser el detonant que va fer esclatar a París un moviment popular en defensa de les llibertats, secundat per la burgesia i per la premsa. La lluita als carrers, durant els dies 27, 28 i 29 de juliol, va comportar el triomf de la revolució liberal, que ràpidament va servir de model per a altres revolucions europees. L’arribada al tron de Lluís Felip d’Orleans va suposar la implantació d’un règim polític liberal moderat.

 ANÀLISI FORMAL: ­
Elements tècnics​: La llibertat guiant el poble està pintat amb pintura a l’oli sobre un suport de tela. En la pintura a l’oli, l’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal (llinosa o de nou) i que s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. L’artista dissol bé els colors amb oli i els aplica amb pinzell sobre la tela. ­Elements plàstics​: hi predomina la pinzellada. En quant al color, hi predominen els colors càlids com els ocres, encara que també destaquen el vermell i el blau. Al mateix temps, redueix la utilització del negre i resol les ombres mitjançant colors complementaris. D’altra banda, pel que fa al color blanc, apareix sota els pits de la Llibertat i es repeteix en la camisa del cadàver de l’esquerra i en la banda del sarró del noi de la dreta. La llum, que llisca per la figura de la Llibertat dins al cos caigut, es dissol en la boira i el fum dels fons, contribuint a potenciar el caràcter dramàtic de l’escena. La llum il∙lumina de forma estratègica als personatges; és una llum molt violenta.
­Elements compositius​: la composició que presenta és piramidal ascendent, asimètrica i oberta; i així soluciona l’autor el problema de la distribució dels personatges: situant­los sobre els esglaons i destacant­ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat. Al mateix temps és important destacar la bandera unificadora amb els tres colors corresponents, que és com si aquesta bandera s’estengués per tota la composició. Les línies compositives són en diagonal, formant un triangle que té al seu punt més àlgid la mà de la Llibertat agafant la bandera de la Revolució. La perspectiva que té és aèria i, en quant a la línia de l’horitzó, és alta perquè té una proximitat amb l’espectador. El ritme que presenta també és molt dinàmic, característica principal del quadre, ja que l’energia que desprèn l’obra prové del moviment de les figures avançant en plena tensió emocional i revolucionària.

INTEPRETACIÓ:
La funció d’aquesta obra és propagandística, ja que va ser pintada amb la intenció romàntica de mostrar l’esperit dels insurgents. Tanmateix, el pas del temps l’ha convertit en la icona per excel∙lència de l’Estat Francès. La Llibertat guiant el poble és un llenç monumental, que mostra una de les barricades aixecades a París durant les jornades conegudes com les “Tres Glorioses”, corresponents als dies 7, 8 i 9 de juliol de 1830. Concretament, l’escena sembla que es refereix als fets succeïts el dia 8, ja que, en el títol original, aquesta data precedia el nom actual. Aquell dia, els combats més aferrissats van tenir lloc a prop de l’Ajuntament, però el que aquí ofereix Delacroix és una vista fictícia, en què es pot distingir, al fons, les torres de la catedral de Nôtre­Dame. El centre del quadre està ocupat per una vigorosa al∙legoria femenina de la Llibertat que troba la seva inspiració en la Victòria de Samotràcia i en la Venus del Milo. La Llibertat, amb un pit descobert i portant la bandera tricolor amb els colors revolucionaris, és una representació de França, que avança amb pas ferm cap al seu alliberament. És un quadre molt simbòlic, ja que en ell hi apareixen representades totes les classes socials. A l’esquerra de la Llibertat es troba un jove, amb una pistola a cada mà, que duu una boina negra de vellut dels estudiants. El personatge amb barret de copa i fusell de caça que figura a l’esquerra de l’obra és un representant de la burgesia, i que es creu que el seu rostre podria ser un autoretrat de l’autor. A la part posterior de la Llibertat es troba un camperol aixecant els ulls en la seva direcció, i representa la classe social baixa. Al fons hi apareixen les tropes reials, encarregades de reprimir els insurgents. Molts d’aquests soldats van desertar o es van negara disparar. El rei Lluís Felip d’Orleans no va acceptar una obra que enaltia la rebel∙lió. El Ministeri de l’Interior la va comprar i la va exposar durant un any abans de retirar­la. Amb la revolució de 1848, va tornar a sortir a la llum, i el 1874 va entrar a formar part de les coleccions del museu del Louvre.