EL DORÍFOR DE POLICLET FITXA NUM.8

                                       

FITXA NUM. 8

FITXA TÈCNICA:

Títol : Dorífor de Policlet.
Autor : aquesta estàtua va ser esculpida per Policlet
d’Argos.
Cronologia: l’estàtua va ser esculpida entre els anys 450 i
440 a.C.
Estil : l’estàtua és de l’època clàssica grega.
Localització : actualment es troba en el museu de Nàpols.
Tècnica: la tècnica amb el que va estar esculpit és la fosa
o cera perduda.
Forma : és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó.
Dimensions: les dimensions d’aquesta estàtua són de
2’12m d’alt.
Tema : el tema principal és de caire civil.
 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
El Dorífor de Policlet és una obra escultòrica que va ser esculpida per Dorífor de Policlet entre
els anys 450 i 440 a.C., a l’època clàssica grega, que és la segona etapa de la Grècia Històrica,
precedida per l’època grega arcaica. L’època grega clàssica finalitza amb les guerres del
Peloponès de finals del segle V, que donaran pas a l’època grega hel∙lenística.
Es considera que el segle V a.C. en general i, l’època de Pericles en particular, com l’etapa de
plenitud de l’art i civilització grecs, moment en què el govern de Pericles representa el model de
la democràcia restringida atenesa. Els trets culturals del món condicionen la seva evolució
artística. La cultura grega és antropocèntrica; és a dir, situa a l’home com a mesura de totes les
coses. Això implica que l’art també és fet a la mesura humana i que el tema predilecte de les
arts plàstiques sigui la persona.
Els grecs habiten en ciutats Estat (polis) independents entre sí i això implica una relació íntima
entre Estat i ciutadans, de manera que també l’art és fet a imatge dels ciutadans i no tant com a
símbol de poder. A Grècia neix també la filosofia i la ciència com a plasmacions teòriques o
pràctiques del pensament racional i de l’observació de la realitat. Aquesta observació s’aplica a
l’art, que durant l’època clàssica tendeix a un realisme creixent de les figures.
L’època clàssica és l’època daurada a Atenes, gràcies a que Pericles va desenvolupar un gran
art i un culte important a la polis mitjançant el Tribut de la Lliga de Delos. Més tard, quan va
esclatar la guerra del Peloponès, Atenes va lluitar contra Esparta i les polis de la Lliga de Delos,
que estaven ressentides perquè Atenes havia utilitzat els diners destinats a les campanyes de
guerra per als seus propis beneficis, entre els quals estava reconstruir l’Acròpoli amb edificis i
temples. Esparta va resultar guanyadora de la batalla, i Atenes va quedar empobrida i
debilitada. Aquest va ser el detonant de la caiguda de l’època clàssica i el començant de
l’hel∙lenística.

ANÀLISI FORMAL:

Elements tècnics i formals: el Dorífor està esculpit amb bronze mitjançant la tècnica de la
fosa o cera perduda, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrirla
amb cera i tornarla
a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es desfà,
deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze fos a
sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es tanquen
els canals i es poleix. La còpia que hi ha romana està esculpida amb marbre mitjançant la
tècnica de la talla, que consisteix en agafar el material d’un sol bloc, regular amb forma de
prisme o cilindre i treure matèria fins que quedi la forma desitjada. Aquesta figura és una
estàtua monòcroma. És un tipus d’escultura exempta o de volum rodó i, tipològicament, és una
estàtua en posició dempeus.
Elements compositius: el punt de vista que presenta el Dorífor és unifacial o frontal, amb una
composició oberta. El braç esquerre està flexionat cap endavant i sosté una llança a la mà, que
actualment ha desaparegut, mentre que el braç dret cau relaxat. Tot el pes del cos cau sobre la
cama dreta, mentre que la cama esquerra queda una mica enrere i només toca el terra amb la
punta del peu. En quant a la proporció, Policlet va elaborar un cànon de bellesa anatòmic
perfecte, el qual era que el cos havia de mesurar set vegades l’alçada del cap. El moviment és
equilibrat i seguint un contrapposto, que és una manera de disposar el cos per trencar amb la
simetria i la frontalitat. Consisteix en la contraposició entre una part tensa i una de distensa. La
cama esquerra està avançada i flexionada mentre que la dreta està recta i en tensió, ja que
suporta el pes de l’estàtua. El cap està lleugerament inclinat cap a un costat, la qual cosa fa
que la posició de les espatlles passi a ser inclinada. El temps que presenta és la captació d’un
instant (rhytmos), com és el moment en què el jove atleta es prepara per fer una prova de
llançament de javelina. El volum és massís.
Elements plàstics: l’expressió de l’anatomia és idealitzada, ja que marca les costelles i tots
els músculs molt marcats, com els dels malucs, típic de la perfecció grega. Tanmateix, encara
presenta molts trets arcaics característics, com un cabell poc aconseguit i homogeni, una certa
geometrització de la musculatura, i un rostre inexpressiu. L’expressió del rostre no mostra cap
tipus de sentiment. En quant a la vestimenta, l’atleta va nu, seguint el model grec. El tipus de
textura de l’acabat és bastant polit, monòcroma i la part que més reflexa la llum és la part del
tors. No hi ha presència de clarobscurs.

 INTERPRETACIÓ:
El Dorífor representa la figura d’un jove atleta que es prepara per fer una prova de llançament
de javelina, i que duu una llança a la mà esquerra. És una mostra de l’equilibri perfecte i la
perfecta proporció.Té una funció estètica i decorativa, servia per adornar un espai concret,
encara que potser era més un reflex de les idees de Policlet sobre com representar la perfecció
humana del cos humà; i és una obra de caire civil.
Policlet va ser l’escultor més famós, després de Fídies. Va néixer a Argos i va ser deixeble
d’Argelades. Va realitzar estudis sobre les proporcions del cos humà i va elaborar el cànon de
Policlet, que va ser utilitzat en les obres posteriors. La seva obra no es va valorar només per la
seva qualitat, sinó per la seva didàctica. El Dorífor és el model perfecte de l’escultura masculina
nua, ja que Policlet va treballar sobretot amb bronze i es va especialitzar en estàtues d’atletes
victoriosos nus.
La versió original de bronze no s’ha conservat, ha desaparegut, però se’n coneix les
característiques gràcies a còpies fetes amb marbre romanes