EL RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI FITXA NUM. 7

           

FITXA NUM.7

Títol : Retrat eqüestre de Marc Aureli.
Autor : no se’n coneix el nom de l’escultor, per tant,
és anònim.
Cronologia: l’estàtua va estar esculpida a l’any
175 d.C.
Estil : l’estàtua és de l’època de la Roma Imperial.
Localització: actualment es troba al Palazzo del
conservatori, als museus Capitolins, a Roma.
Tècnica: la tècnica amb què va estar esculpit és la
fosa i soldadura.
Forma: és un tipus d’escultura exempta o de volum
rodó.
Dimensions : 4’24m d’alçada.
Tema: és un retrat de l’emperador Marc Aureli
saludant a les seves tropes.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
El retrat eqüestre de Marc Aureli és una obra escultòrica que va ser esculpida l’any 175 d.C. en
temps de l’època de la Roma Imperial. Marc Aureli va ser l’últim emperador de la dinastia
antonina. Va exercir el càrrec d’emperador entre 161 i 180 d.C., no tenia vocació per les armes,
al contrari, el seu caràcter era pacífic, melanconiós i humanitari, amb una gran afició pels temes
filosòfics i partidari de la pau. Va escriure l’obra “Meditacions”, on mostra la seva filosofia
estoica.
Aquesta actitud va ser interpretada pels bàrbars com a signe de debilitat, de manera que no van
trigar gaire a promoure un atac. Els parts van ser els primers en posar a prova als emperadors,
el que va motivar Marc Aureli, un pacífic estadista, passés la major part del seu govern en el
camp de batalla.

 ANÀLISI FORMAL:
Elements tècnics i formals : el retrat eqüestre de Marc Aureli està esculpit amb bronze daurat
mitjançant la tècnica de la fosa, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrirla
amb cera i tornarla a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es
desfà, deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze
fos a sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es
tanquen els canals i es poleix. Aquesta figura és una estàtua polícroma que ha perdut la
policromia original. És un tipus d’escultura exempta o de volum rodó i, tipològicament, és una
estàtua en posició eqüestre o a cavall.
Elements compositius: el punt de vista que presenta el retrat de Marc Aureli és multifacial,
amb una composició oberta. L’estàtua té el cap dret, amb la mirada dirigida al front i saluda amb
el braç lleugerament estès. Aquest gest amb la mà és un gest de crida d’atenció abans de
començar l’arenga a les tropes, un gest de reconeixement i benedicció a les multituds que
l’aclamen. El cavall té el cap lleugerament de costat i la pota davantera dreta aixecada, mentre
una de les del darrere frega lleument terra amb el casc. El cavall és corpulent, amb el cap mica
desproporcionat, encara que no empetiteix l’escala de Marc Aureli, ja que en aquest cas el
personatge està engrandit i les cames del genet sobresurten per sota el ventre de l’animal.
L’estàtua adquireix un extraordinari moviment en tenir la cama davantera dreta aixecada i la del
darrere fregant el terra amb el casc. El temps que presenta és la captació d’un instant
(rhytmos), com és el moment en què l’emperador està saludant a les seves tropes. El volum
d’aquesta estàtua és massís, transmet solidesa, força i poder.
Elements plàstics: l’expressió de l’anatomia és idealitzada, allunyada del realisme del retrat
romà, amb una voluminosa cabellera de rínxols i barba poblada i llarga, amb un gest greu i una
mirada penetrant produïda per l’efecte de les pupil∙les incises. És una figura sense la tensió
habitual en aquest tipus d’estàtues que només pretén mostrar la imatge de l’emperador amb
rigor i veracitat, amb una caracterització anímica en què destaca el rerefons moral i la noblesa
del personatge, tot i que manté certa idealització física. No vesteix armadura, porta una túnica
curta i capot del general “paludamentum”, i està calçat amb botes de patrici.
La força del cavall contrasta amb la serenitat de l’emperador. El cavall està representat amb un
gran realisme, amb musculatura i plecs a la pell.
El tipus de textura de l’acabat és bastant rugós, i la figura era polícroma, però actualment
només es poden veure les restes de policromia en el cap del cavall i en la túnica de
l’emperador.

 INTERPRETACIÓ:
L’escultura està formada per un genet i un cavall fosos en bronze en grandària superior a la
natural, amb un acabat sobredaurat al foc. En un desig de ressaltar el poder i la grandesa
divina, Marc Aureli apareix victoriós en al∙lusió a les conquestes de les campanyes. Una d’elles
contra els parts, on els romans van sortir vencedors. Aquests triomfs van ser celebrats a Roma
per Lucio Vero i Marc Aureli el 15 d’agost de 166, motiu que sembla ser va motivar la realització
del monument eqüestre. Té, doncs, una funció commemorativa.
Però la seva figura no apareix representada com la dels primers emperadors que mostraven els
seu poder militar, sinó com un home una mica fatigat, bondadós, com un filòsof estoic
desil∙lusionat que fa un gest de pau.
Durant l’Imperi Romà van existir múltiples escultures eqüestres d’emperadors realitzades en
bronze, però totes elles es van destruir ja que l’implantació del cristianisme i durant l’època
medieval, va suposar la destrucció dels retrats bronzistes dels emperadors, ja que van ser
considerats ídols pagans. Els metalls d’aquests retrats es va utilitzar en canvi per a encunyar
monedes.
L’estàtua eqüestre de Marc Aureli és important perquè ha estat l’única que s’ha conservat, ja
que al no mostrar cap element militar venia sent considerada tradicionalment com un retrat de
Constantí el Gran, l’emperador que va implantar el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi.
En el Quattrocento italià es va convertir en el referent formal i tècnic per representar els líders
militars amb la seva major dignitat. La imatge eqüestre de Marc Aureli, convertida en un símbol
nacional, apareix en les monedes italianes de 50 cèntims d’euro, segons disseny de Roberto
Mauri. Una còpia fidel de l’estàtua va ser realitzada el 1908 i encara apareix col∙locada al
campus de la Brown University dels Estats Units.