ERECTEON FITXA NUM.3

  

FITXA NUM. 3 L'ERECTEON

Títol​: Erècteon.
 Autor​: el temple grec va ser creat per l’arquitecte Mnèsicles, a qui també se li atribueixen els Propileus de l’Acròpoli.
Cronologia ​de l’edificació: el temple va ser construït entre els anys 421 i 406 a.C.
Estil​: grec clàssic i d’ordre jònic.
Localització​: es troba situat a la vora del penya­segat que limita l’Acròpoli d’Atenes (Grècia) pel nord, al costat del Partenó.
Tipologia​: és un temple grec de tipus religiós.
Dimensions​: 22’76m X 11’63m, de dimensions reduïdes respecte al Partenó i poc unitari.

 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: L’Erècteon és un temple grec de l’època clàssica, i va ser edificat entre els anys 421 i 406 a.C en temps del governador Pericles. L’arquitecte d’aquest edifici fóra Mnèsicles, el qual també va ser el creador dels Propileus de l’Acròpoli d’Atenes. L’Erècteon va ser construït sobre antics temples edificats, d’entre els quals destaca un temple arcaic dedicat a Atena Poliàs, protectora de la ciutat i que va quedar destruït durant la invasió persa el 480 a.C. Un cop acabades les guerres mèdiques, Atenes decideix reconstruir l’Acròpoli, fent­ho molt ostentosament per així demostrar a les altres polis el seu poder després d’haver liderat la Lliga de Delos i sortir victoriosos de les batalles contra els medes (perses). Així que quan va començar a governar Pericles, va començar una gran etapa d’esplendor mai vista a Atenes. Aquest governador va instaurar la democràcia a Atenes i va fer crear edificis amb un model antropocèntric, o sigui, fets a la mesura humana. L’Erècteon és un clar exemple d’aquests edificis, es va erigir mitjançant el Tribut de la Lliga de Delos i és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes. Més tard, quan va esclatar la guerra del Peloponès, Atenes va lluitar contra Esparta i les polis de la Lliga de Delos, que estaven ressentides perquè Atenes va utilitzar els diners destinats a les campanyes de guerra per als seus propis beneficis, entre els quals estava reconstruir l’Acròpoli amb edificis i temples. Esparta va resultar guanyadora de la batalla, i Atenes va quedar empobrida i debilitada. L’època clàssica és l’època daurada d’Atenes, destaca per la seva filosofia i la seva religió. La religió grega era politeista, els déus tenien forma humana i habitaven al mont del Olimp. D’entre tots aquests déus, el que manava sobre els altres era Zeus, i cadascú era déu d’una cosa diferent. Els grecs també celebraven cada quatre anys els jocs olímpics en honor als déus i de vegades contactaven amb aquests a través dels oracles per a conèixer el seu futur.
ANÀLISI FORMAL:
 Alçat: elements estructurals​: l’Erècteon està construït amb el millor marbre del Pentèlic, amb carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom, i seguint un sistema constructiu arquitravat que recorre tot el perímetre del temple i que està suportat per cariàtides jòniques, semicolumnes adossades i mur. L’entaulament, que és un element suportat, està compost per un arquitrau format per llindes, amb un fris de relleu continu i una cornisa. A sobre de l’entaulament hi ha una coberta a dues aigües amb un frontó situat a la part frontal i a la part del darrere. ­Planta: espai interior​: la característica principal de la planta és la seva irregularitat deguda als desnivells del terreny i perquè s’havien de respectar les antigues construccions de culte que ja hi havia. L’interior de l’Erècteon està caracteritzat per una divisió de naus. Les principals són la de la deessa Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu, que representen santuaris i formen la nau o cel∙la central. Encara que la naos d’Atena és la principal i on es troba l’estàtua de la deessa Atena protectora, les altres tres naos també tenen una estàtua amb el seu respectiu déu. Al pòrtic est trobem el pòrtic o entrada principal, de caràcter hexàstil i amfipròstil, i per on s’entra a la naos d’Atena. A la part nord es troba el pòrtic nord o de Posidó, de caràcter tetràstil i pròstil, i per on s’accedeix a la naos de Posidó. I a la part sud es troba el pòrtic sud o tribuna de les cariàtides, nom que ve donat per la presència de columnes amb forma de dones anomenades cariàtides, que aguanten l’entaulament amb el cap. A la tribuna de les cariàtides hi ha l’escala que portava a la tomba de l’heroi Cècrops. S’ha de dir que l’Erècteon trenca amb l’harmonia de les construccions regulars que feien els grecs al no ser un edifici de planta regular. Té un caràcter poc unitari i asimètric en contraposició a la resta de temples grecs, que giren en torn de la naos principal. A excepció dels pòrtics nord i sud, es pot observar una planta de tipus rectangular formada per les naos dels déus i pel pòrtic est. La il∙luminació és escassa, ja que l’accés dintre del temple estava prohibit. ­Façana: espai exterior​: en l’Erècteon la distribució de la façana és d’ordre jònic. Les columnes són altes, esveltes i amb poc èntasi al fust; el capitell està format per un petit àbac decorat, un requí en forma de volutes als extrems i decorat amb òvuls, i amb un collarí també decorat. A l’entaulament es veu un fris llis amb relleus continus i una cornisa amb bandes horitzontals decorades. La coberta tenia un frontó amb un timpà que contenia escultures, i als extrems superiors i laterals es trobaven els acroteris. Actualment, però, la coberta ha desaparegut. L’Erècteon està situat a la vora del penya­segat que limita l’Acròpoli d’Atenes pel nord, i a la seva dreta es troba erigit el Partenó, el pòrtic est dóna a l’altar d’Atena i l’altar de Zeus, i per la part de l’oest dóna a l’estàtua d’Atena.
 INTERPRETACIÓ: La funció que realitza l’Erècteon és religiosa, perquè és el santuari de la deessa protectora de la ciutat, Atena; i també és el santuari de Posidó, Erecteu i Cècrops. Està dedicat a aquests tres últims també perquè Posidó va ser el fundador d’Atena, Cècrops va ser el primer rei de l’Àtica i Erecteu el primer rei d’Atenes. Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat, en la que van participar Posidó i Atena. Posidó va clavar el seu trident a una roca i en va fer brotar aigua salada, mentre que Atena va fer néixer una olivera d’entre les roques. Cècrops, que era el primer rei de l’Àtica, va donar com a vencedora la deessa i la polis va adoptar el nom d’Atena en honor seu. Les cariàtides del pòrtic sud representen les dones de Cària (aliats dels perses), que van ser presoneres pels grecs durant les guerres contra Pèrsia. Com tots els temples grecs els elements decoratius els trobem en el capitell en forma de volutes i en els relleus del fris i els frontons. També són un element decoratiu les cariàtides que hi ha al pòrtic sud del temple, que són sis figures femenines que suporten la coberta i el mur, i estan guarnides amb joies i vestides amb túniques. Avui dia en falten els braços. L’Erècteon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega. Comparat amb el Partenó, sorprèn les seves reduïdes dimensions i el seu caràcter poc unitari, en contraposició a la unitat tan pròpia de l’arquitectura grega. És un dels edificis més admirats des de l’antiguitat per les solucions que incorpora, i és per aquest motiu que ha esdevingut una gran influència en l’època de la Roma clàssica, en el R