HERMES AMB DIONIS INFANT FITXA NUM.10

                                                                              

FITXA NUM.10

FITXA TECNICA

Títol​: Hermes amb Dionís infant.
Autor​: aquesta estàtua va ser esculpida per Praxíteles.
Cronologia​: l’estàtua va ser esculpida a l’any 343 a.C.
Estil​: l’estàtua és del segon classicisme grec.
Localització​: actualment es troba en el museu arqueològic d’Olimpia.
Tècnica​: la tècnica amb el que va estar esculpit és la talla.
Forma​: és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó.
Dimensions​: les dimensions d’aquesta estàtua són de 2’13m d’alt.
Tema​: el tema principal és el déu Hermes oferint un grapat de raïm a Dionís.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: Hermes amb Dionís infant és un grup escultòric que va estar esculpit per Praxíteles a l’any 343 a.C., a l’època del segon classicisme grec, entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Després de la Guerra del Peloponès, que enfrontà quasi trenta anys les polis gregues liderades per Atenes i Esparta, totes, i en especial la vençuda Atenes, hauran de recuperar­se de la profunda crisi social que pateixen. Esparta imposarà el sistema oligàrquic a la resta de les polis, que controlarà mitjançant la presència de governadors amb guarnició militar. A partir d’aquest moment, el caràcter independent, propi de les polis gregues, desapareix i queden sota el poder de les dues polis dominants, Esparta i Tebes. Entre els anys 364 i 362 a.C, el habitants d’Elis i d’Arcàdia es van diputar la celebració dels Jocs Olímpics. Després de moltes confrontacions i un saquejament del temple d’Olímpia per parts dels arcadis, van arribar a un acord i se li retorna a Elis i a Olímpia la presidència dels Jocs a Olímpia el 362 a.C. En el sistema de les polis gregues a l’època clàssica, els Jocs Olímpics representaven un element comú entre tots els pobles grecs. Es podria dir que, dividits per la política i els interessos, els grecs clàssics es reconeixien fills d’una mateixa cultura perquè compartien un panteó, uns llocs de culte i unes determinades pràctiques. Algunes de les aportacions que la Grècia Clàssica ha fet a la cultura occidental, com ara el teatre o els Jocs Olímpics, tenen com a escenari centres religiosos com Olímpia.

 ANÀLISI FORMAL:
Elements tècnics i formals​: Hermes amb Dionís infant està esculpit amb marbre mitjançant la tècnica de la talla, que consisteix en agafar el material d’un sol bloc, regular amb forma de prisme o cilindre i treure matèria fins que quedi la forma desitjada. Aquesta figura és una estàtua monòcroma. És un tipus de grup escultòric exempta o de volum rodó i, tipològicament, és una estàtua en posició dempeus.
 Elements compositius​: el punt de vista que presenta el Hermes amb Dionís infant és unifacial o frontal, amb una composició tancada. Hi ha un contrast de la sinuositat d’Hermes amb la base on està reposat Dionís. Respecte les línies compositives, destaca la croba praxiteliana, que és un arquejament del cos que sorgeix del recolzament indolent del colze en un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames. El moviment és equilibrat i seguint un contrapposto, que és una manera de disposar el cos per trencar amb la simetria i la frontalitat. Consisteix en la contraposició entre una part tensa i una de distensa. La cama esquerra està avançada i flexionada mentre que la dreta està recta i en tensió, ja que suporta el pes de l’estàtua. El cap està lleugerament inclinat cap a un costat, la qual cosa fa que la posició de les espatlles passi a ser inclinada. El temps que presenta és la captació d’un instant (rhytmos), com és el moment en què el déu Hermes ofereix al petit Dionís un grapat de raïm. El volum és massís. ­
Elements plàstics​: l’expressió de l’anatomia és perfecta, proporcionada, harmònica i sensual típic de la perfecció grega. L’expressió del rostre és més naturalista, mostra tendresa i melancolia vers el nen. Dionís està poc aconseguit, amb el cap petit i les proporcions allargades, que semblen poc les característiques d’un infant. En quant a la vestimenta, ambdós déus van nus, seguint el model grec. El tipus de textura de l’acabat és bastant polit, monòcroma i la part que més reflexa la llum és la part del tors, on llisca sobre la superfície i crea modulacions i subtils matisacions. Hi ha una presència de clarobscurs en els cabells d’Hermes, que li dóna un aspecte més natural.

INTERPRETACIÓ:
El tema representat en aquesta obra és mitològic: Dionís, fill de Zeus i Sèmele (princesa de Tebes que va quedar carbonitzada quan Zeus se li mostrà en el seu aspecte diví, ja que la seva esposa Hera, gelosa, li ho va manar), és sostingut pel seu germanastre gran Hermes, fill bastard de Zeus i Maia, filla del tità Atles. Zeus, experimentat en concepcions estranyes, va treure Dionís del ventre de la seva mare quan ella va morir i el va guardar nou mesos en una incisió a la seva cuixa. Aquesta obra recull el moment en què Hermes, tement una terrible venjança d’Hera per la nova infidelitat matrimonial del cap de l’Olimp, porta el seu germanastre a la mansió de les ninfes encarregades de la seva criança. En una referència al futur de Dionís com a déu del vi, el seu atent germanastre li dón un grapat de raïm. El moment representat és un moment fugaç, i la seva funció és decorativa, ja que era destinada a l’exposició pública en un lloc de pas de la ciutat; i commemorativa, ja que pretén commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, enfrontades dins de la guerra de Peloponès, ja que Dionís era patró de la primera i Hermes de la segona. Praxíteles va ser el gran escultor del postclassicisme, que va contribuir en l’evolució de l’estil escultòric. Va crear obres molt sensuals, de gran perfecció anatòmica i de textura mòrbida, els seus cossos descriuen unes corbes suaus, anomenades corbes praxitelianes. Les seves obres més conegudes són l’Afrodita o Venus de Cnidos, que és la primera figura femenina nua que respecta l’ideal de bellesa femení, i Hermes amb Dionís infant. Praxíteles va seguir els cànons imposats en l’època clàssica, sobretot el de Policlet, que manté l’ideal de bellesa i proporció. Influirà força en els escultors hel∙lenístics Lissip i Escopes, i la seva corba serà imitada al llarg de la història, sobretot en el Renaixement.