LA TORRE EIFFEL FITXA NUM. 14

                                      
FITXA NUM. 14

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Torre Eiffel.
Autor​: Alexandre Gustave Eiffel.
Cronologia​: va ser construïda entre els anys 1887 i 1889.
Estil​: pertany a l’arquitectura del ferro.
Localització​: es troba situada a París.
Dimensions​: 320m X 125m.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
 La torre Eiffel és una obra arquitectònica de Alexandre Gustave Eiffel que va ser edificada entre els anys 1887 i 1889 i que pertany a l’arquitectura del ferro. La torre Eiffel va ser construïda per a la Exposició Universal que se celebrà en París l’any 1889, i es va convertir en el símbol d’aquesta exposició, servint com a arc d’entrada a la fira. L’exposició va cobrir una extensió de 96 hectàrees, incloent el camp de Mart i altres zones de París, i hi van participar trenta­cinc països. Des de 1883, dos enginyers de l’empresa Eiffel, idearen una torre metàl∙lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Primer va proposar la idea a l’ajuntament de Barcelona, però aquest la rebutjà. Llavors Eiffel va buscar publicitat i contactes a França per aconseguir que li aprovessin el projecte. Es va decidir construir­la prop del riu Sena, i la construcció va començar l’any 1887. El 14 de juliol de 1888 s’havia aixecat el segon pis, i el març de 1889 es va acabar el tercer. En 26 mesos es va aixecar la torre més alta del món.

 ANÀLISI FORMAL: ­
Alçat: elements estructurals​: la torre Eiffel està construïda amb ferro colat amb 18.000 peces de ferro i 2’5 milions de cargols de ferro per unir dues peces i per mantenir­la ferma. Segueix un sistema constructiu arquitravat i voltat, els elements de suport són quatre grans pilars i els elements suportats són quatre grans arcs que s’hi recolzen. L’entramat de les bigues serveix per donar­li una estabilitat davant dels forts cops de vent.
Espais interior i exterior​: per les seves característiques és impossible distingir els espais. Té tres plataformes o pisos: el primer pis està a 57m de terra, el segon està a 115m i el tercer a 274m. Els quatre pilars situats al vèrtex d’un gran quadrat van corbant­se cap a l’interior a mesura que s’eleven, i acaben convertint­se en un únic element. Els pilars estan orientats als quatre punts cardinals i estan inscrits en un quadrat de 125m de costat. Les línies verticals queden tallades per la horitzontalitat de cada un dels pisos, encara que la forma piramidal que té potencia la sensació de verticalitat.

INTERPRETACIÓ:
 La funció que realitza la torre Eiffel és commemorativa, ja que commemorava el centenari de la Revolució Francesa i va servir també per inaugurar l’Exposició Universal. La torre Eiffel representa el màxim exponent de l’arquitectura del ferro o metàl∙lica. La torre deixa a la vista els elements de la seva estructura. Vol ser el símbol del progrés i la modernització que porta la tècnica i els valors molt arrelats en la burgesia francesa de l’època. Tot i que al principi no va ser ben acollida, degut a que els artistes i intel∙lectuals la criticaren, van ser els mateixos els que anys després s’oposaren a que fos desmuntada. Al segle XIX hi hagué una revolució arquitectònica lligada amb la revolució industrial, que portà l’ús de nous materials com el ferro i l’acer propugnats pels enginyers, i als quals s’oposaren la majoria dels arquitectes. Eiffel, abans de guanyar la concessió per construir la torre, ja era famós per les seves obres anteriors, com per exemple la construcció de ponts metàl∙lics com els de Garona i el Duero, el disseny i direcció de la construcció de l’estació ferroviària a Budapest, del disseny pels pavellons de les exposicions de París i pel disseny de l’estructura interna de l’estàtua de la llibertat a Nova York. La torre es pinta cada set anys i es fan servir més de seixanta tones de pintura.