LA MADELEINE FITXA NUM.13

FITXA NUM.13 

FITXA TÈCNICA:

 Títol​: Madeleine.
 Autor​: va ser Pièrre Vignon, encara que la va continuar J. Huvé l’any 1829.
 Cronologia de l’edificació:​el temple va ser construït entre els anys 1806 i 1842.
 Estil​: el temple és de l’època neoclàssica, al període napoleònic, d’estil imperial.
 Localització​: es troba situat a la plaça de La Madeleine, davant la Rue Royale, a París.

 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
 La Madeleine és un temple de l’època neoclàssica, i va ser edificat entre els anys 1806 i 1842 en temps del període napoleònic. Aquest temple fou construït per ordres de Napoleó a Pièrre Vignon amb la voluntat de construir un temple per glorificar als exèrcits francesos. Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuosistat del Rococó, l’art dels salons aristocràtics. Era doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l’art i la moral de principis de segle. A l’època napoleònica, l’art neoclàssic va prendre un tret molt més classicista, anomenat Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l’antiguitat del llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia els ideals de justícia, honor i patriotisme. L’època de Napoleó fou la més rica en construccions classicistes i es fa evident la intenció d’identificar Napoléo amb els propis emperadors romans. Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en una pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir els seus monuments. Així, es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers i places.

 ANÀLISI FORMAL:
 Alçat: elements estructurals​: la Madeleine està construïda amb pedra, amb carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom, i seguint un sistema constructiu arquitravat que recorre tot el perímetre del temple i que està suportat per columnes i mur. L’entaulament, que és un element suportat, està compost per un arquitrau format per llindes, un fris on s’observa una decoració religiosa, i una cornisa situada a la part superior de la façana i que serveix per protegir el mur de la pluja. També es pot observar un altre element suportat com és una coberta a dues aigües. Sobre la nau també s’alça un sistema constructiu voltat.
Planta: espai interior​: l’interior de la Madeleine està caracteritzat per una planta rectangular d’una sola nau elevada per un pòdium i voltada amb cúpules sobre petxines, i que es divideix en tres trams coberts amb una volta esfèrica sostinguda sobre grans columnes corínties i rematats per un absis semicircular. Aquest absis està decorat amb un fresc on es pot veure Crist i la Madeleine acompanyats de personatges històrics en temps de Napoleó. És una enorme i fosca cel∙la decorada amb marbre, daurats i escultures; que es caracteritza pel seu tenebrisme com a conseqüència de substituir les obertures laterals per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena. La Madeleine és un temple octàstil i perípter. ­
Façana: espai exterior​: en la Madeleine la distribució de la façana és d’ordre corinti. Les columnes tenen una base amb plint, tors i escòcia, un fust estriat, i un capitell amb collarí i una decoració amb motius florals i vegetals. La façana principal presenta una doble fila de columnes corínties. El temple només és accessible per la gran escalinata de la façana principal, una escala de 28 graons que presideix l’accés al temple. Tot el conjunt està elevat sobre un pòdium de 7 metres d’alçada, i les cinquanta­dues columnes del conjunt remarquen el seu estil neoclàssic. L’entaulament està format per un arquitrau de tres platabandes, un fris, una cornisa, un frontó, un timpà i un sostre a dues aigües. El fris i els frontons tenen esculpides escenes religioses, i destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final. També es pot observar una porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments. El joc de línies verticals de les columnes amb la horitzontalitat de l’entaulament aporta a l’edifici un equilibri grandiloqüent. La Madeleine està situada a França, a París, més concretament a una gran plaça davant de la Rue Royale, i a pocs metres de la plaça de la Concorde.

 INTERPRETACIÓ: 
La funció que realitza la Madeleine és commemorativa, ja que fou erigida per exaltar els exèrcits francesos. Napoleó va posar l’art al seu servei tal i com ho feien els antics emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder. Les imponents columnes, així com el seu monumental aspecte exterior, són un bon exemple per confirmar el deix enlluernador de Napoleó a l’hora de crear un temple en honor al seu exèrcit. A partir de 1842, va passar a tenir una funció religiosa, com a església dedicada a Maria Magdalena. Els alts relleus del frontó representen el Judici Final. Al centre s’hi observa Crist entre dos àngels. A la dreta, l’arcàngel Sant Miquel, vencedor del condemnats representats pels vicis. A l’altre costat, es representa Maria Magdalena com a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció de Crist. El Neoclassicisme té com a referències directes el món clàssic grecoromà. Vigon es va inspirar en la Maison Cairrée de Nimes, una obra d’estil imperial de l’any 16 a.C., encara que hi ha dues diferències significatives: les seves dimensions monumentals, i el pòrtic és octàstil en comptes d’hexàstil. Aquesta tipologia de temple, sobretot en els pòrtics, és una constant en moltes obres neoclàssiques, com el pòrtic hexàstil del Panteó de París, o el de la Gliptoteca de Munic amb un pòrtic octàstil i d’ordre jònic.