EL PENSADOR FITXA NUM.17

                                            

FITXA NUM 17

FITXA TÈCNICA:

Títol : El pensador.
Autor : va ser Auguste Rodin.
Cronologia : l’estàtua va ser feta entre els anys 1880 i 1900.
Estil: l’estàtua és de l’època de l’Impressionisme.
Tècnica: la tècnica amb la qual va ser feta és la fosa.
Forma: és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó.
Dimensions : 1’98m x 1’29m x 1’34m.
Localització: es troba al museu de Rodin, a París.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

El pensador és una escultura que va ser tallada entre els anys 1880 i 1900 per l’escultor
Auguste Rodin a l’època de l’Impressionisme.
França durant l’últim terç del segle XIX es trobava en ple desenvolupament de la segona
revolució industrial. Políticament és el període conegut com la III República. Va ser un moment
de gran desenvolupament econòmic i cultural. Socialment, es va produir la consolidació de la
burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica. El món artístic en aquells
moments girava entorn dels Salons, que eren unes grans exposicions organitzades a les
acadèmies. Va ser un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els
artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics.
París, a finals del segle XIX, és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i
intel∙lectuals es reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels avenços
científics.

ANÀLISI FORMAL:

Elements tècnics i formals : el pensador és una escultura que està feta amb bronze
mitjançant la tècnica de la fosa, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrirla
amb cera i tornarla a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es
desfà, deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze
fos a sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es
tanquen els canals i es poleix. Aquesta figura és una estàtua monòcroma, i és un tipus
d’escultura exempta o de volum rodó sedent.
Elements compositius: el punt de vista que presenta és frontal o unifacial, amb una
composició tancada i centrípeta. L’home està nu en posició sedent, amb là dreta subjectantse
el cap i amb la mà esquerra damunt dels genolls. Les línies compositives són diagonals,
formant un zigzag.
Hi ha una relació entre tots els trets anatòmics com el cap, els braços i les
cames, ja que poden formar una figura geomètrica regular. El moviment és bastant estàtic,
encara que pel fet d’involucrar tot el seu cos en l’acció de pensar, li aporta un cert dinamisme a
l’estàtua. El temps que vol transmetre és el de voluntat d’eternitat, ja que simbolitza el
pensament. Respecte el volum que presenta, és força massís.
Elements plàstics: l’expressió de l’anatomia és realista i geomètrica; els peus i les mans són
exagerats i els músculs en tensió transmeten la tensió física que fa percebre l’actitud de pensar.
Presenta una gran expressivitat en el tractament del cos, encara que l’acabat és poc polit i
desigual en les parts del cos. Els dits de les mans estan més treballats, per donarli
més vitalitat. Com a conseqüència d’aquest acabat desigual l’estàtua provoca fortes ombres.
Aquesta figura és monòcroma, ja que els teòrics neoclàssics creien erròniament que les
escultures clàssiques no eren policromades.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza aquesta estàtua és decorativa. En un principi, el pensador havia de ser la
representació de Dante reflexionant sobre la porta de l’infern, una escultura que formava part
d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès pel futur museu de les arts decoratives i
que no es va realitzar. Aquest projecte estava inspirat en la porta del Paradís de Ghiberti, i la no
realització d’aquest va fer que l’escultura es convertís en una entitat pròpia i que representés un
home en l’acte de pensar, l’acte més transcendent de la història humana que li permet elevarse
per sobre de la seva condició animal.
El pensador és un símbol, una icona universal de l’ésser humà com a ésser racional, capaç de
pensar i que pren consciència de la seva existència. El pensador ha quedat per sempre com eñ
símbol filosòfic per excel∙lència de l’home interrogantse i cercant respostes sobre la seva existència i el seu destí.
Rodin fou un dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis artístics van ser
difícils, ja que va ser rebutjat per entrar a l’escola de Belles Arts de París. L’any 1875 va viatjar
a Itàlia on va quedar molt impressionat per l’obra de Miquel Àngel. Al tornar a París, va obtenir
un fort reconeixement gràcies a la seva participació en els Salons.
Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament
particular de la matèria com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en
l’escultura modernista i el simbolisme fins a l’arribada de les avantguardes.
L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de
Miquel Àngel. Aquesta influència es revela en la intensitat del tractament anatòmic de la
musculatura, així com també en els volums sobredimensionats que mostren certes parts del
cos, i pel seu nonfinito.
En algunes de les seves escultures i pintures va trobar la principal font
d’inspiració per la realització del pensador, com ara l’escultura de Lorenzo de Medici o la figura
de Jeremias que pintà sobre el sostre de la Capella Sixtina.