L'AQÜEDUCTE DE LES FERRERES FITXA NUM.4

                                         


FITXA NUM. 4 L'AQÜEDUCTE DE LES FERRERES 

Títol​: Aqüeducte de les Ferreres a Tarragona.
Autor​: no se’n coneix el nom de l’arquitecte, per tant, és anònim.
Cronologia de l’edificació​: l’aqüeducte va ser construït entre els anys 22 i 24 a.C.
Estil​: l’aqüeducte és del període tardorepublicà o de l’inici de l’etapa imperial.
Localització​: es troba situat a Tarragona, a l’antiga Tarraco (capital de la Hispània Citerior).
Tipologia​: és una obra d’enginyeria, és a dir, un pont la finalitat del qual era el transport i subministrament d’aigua a les ciutats.
Dimensions​: 26m X 249m

 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: L’aqüeducte de les Ferreres és un pont del període tardorepublicà o de l’inici de l’etapa imperial, i va ser edificat entre els anys 22 i 24 a.C. durant l’estada d’Octavi a Tarraco. És un aqüeducte romà localitzat entre els costats del barranc dels Arcs. Tenia els seus inicis a Pont d’Armentera, des d’on conduïa les aigües del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco. La presència dels romans al Camp de Tarragona, es produí en època de la República, com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica (218 i 202 a.C.), una guerra entre romans i cartaginesos. Per contrarrestar l’ofensiva del general cartaginès Hanníbal, Roma decidí intervenir a Ibèroa i, sota el comandament de Gneu Escipió, desembarcaren tropes romanes a Empúries. Per dur amb èxit aquesta invasió, Roma necessitava una base d’operacions més al sud i Tarraco es convertí en la base principal de les campanyes de la Segona Guerra Púnica. En el segle I a.C. en època de Juli Cèsar va elevar Tarraco a la dignitat de colònia. Al 27 a.C. es va convertir en capital de la província de la Hispània Citerior. A partir d’aquell moment s’inicià un ampli programa urbanístic per dotar la capital de les infraestructures necessàries: fòrum, amfiteatre, aqüeducte, etc. i elevar­la a nivell de la categoria de ciutat. L’estada d’Octavi August a Tarraco per completar definitivament la pacificació d’Hispània, va accelerar la construcció d’infraestructures per al subministrament d’aigua, posant en marxa la construcció d’aquest aqüeducte. La religió romana era politeista i va assimilar influències de diverses cultures amb els quals va estar lligada. Del contacte amb el món grec es va adoptar la mitologia i les representacions de les divinitats gregues. De la influència de la cultura etrusca el culte privat als penates (protectors de les provisions), els lares (protectors dels camps i les cases) i els manes (protectors dels morts familiars). Al llarg de l’etapa imperial es va generalitzar la divinització dels emperadors, als quals es venerava i a qui es dedicaven estàtues i retrats com a signe d’admiració. Tanmateix, una petita part de la població romana no reconeixia l’autoritat de cap déu i buscava respostes als seus interrogants existencials en tendències filosòfiques paganes d’influència grega.

ANÀLISI FORMAL: ­Alçat: elements estructurals​: l’Aqüeducte de les Ferreres està construït amb pedra calcària local (saldó), encara que originàriament estava recobert d’estuc per una part. Està format per un mur de carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom anomenat opus quadratum, que consisteix en col∙locar blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats, a excepció de les dovelles dels arcs que són llises, i col∙locats sense morter a les seves juntes. El canal que duia l’aigua està construït amb opus signinum, que consisteix en col∙locar un morter impermeable per a poder transportar l’aigua sense que s’embrutés. Segueix un sistema constructiu voltat, format per llindes i que està suportat per mur, arcs de mig punt i pilars. ­Façana: espai exterior​: la cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars i les impostes. Els pilars tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un reterocés de mig peu romà (15cm). Els pilars inferiors de la part central tenen una forma troncopiramidal, més ample de la base. L’especus, que és el canal per on corria l’aigua, té uns 80cm d’amplada, està protegit per uns murs aixecats en reconstruccions modernes i presenta un pendent molt suau, d’un 0’4%, per tal que l’aigua llisqués. El pont consta de dos nivells d’arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada de 6’30m, una alçada de 5’70m i un gruix de 1’86m. La distància entre els arcs és de 8m. Les impostes formen dues línies paral∙leles que junt amb les cornisses que separen els dos pisos, remarquen l’horitzontalitat i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats. També presenta un efecte de clarobscur, ja que juga amb la llum de les d'ovelles.

 INTERPRETACIÓ: La funció que realitza l’Aqüeducte de les Ferreres és propagandística i de consolidació de la cultura romana, ja que consistia en dotar el món romà d’una nova i sòlida estructura política que fos respectuosa amb determinants valors tradicionals: bellesa serena, grandesa sense ostentació, equilibir i ordre combinats amb un sentit pràctic. Aquest aqüeducte també és anomenat el Pont del Diable. Com la major part dels aqüeductes d’arreu d’Europa, hi ha una llegenda d’origen medieval que relaciona la seva construcció amb les arts del diable. Aquesta llegenda deia que un cop va estar construït l’aqüeducte, les fortes ventades i les tempestes el van enderrocar. El constructor de la infraestructura va anunciar tot desesperat que tan sols el mateix dimoni podia construir un pont que durés mil anys. Llavors se li presentà Satanàs i li digué que ell mateix construiria l’aqüeducte en una nit, però amb la condició que a canvi d’aquell favor, ell s’emportaria l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. El tracte es va acceptar, i quan el pont va ser construït, el constructor va ser més llest que el dimoni, va fer beure l’aigua a un ase i el dimoni, resignat, va haver d’emportar­se l’ànima de l’ase. L’Aqüeducte de les Ferreres no fou l’únic aqüeducte de la ciutat. L’aqüeducte del Gaià subministrava aigua a la part alta de la ciutat on hi havia les principals edificacions com el cric, el fòrum provincial o el temple d’August. També n’hi havia un que conduïa aigua a la zona portuària. Prop de Tarragona encara hi havia dos més que abastien les terres: un a Constantí i l’altre al Baix Penedès. L’Aqüeducte va estar en funcionament fins a l’edat mitjana. Va ser restaurat al segle X i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per a aturar el deteriorament del monument. Actualment és uns dels aqüeductes més ben conservats de la península, juntament amb l’aqüeducte de Segòvia.