EL DISCOBOL DE MIRÓ FITXA NUM. 9

                                                                                        

FITXA NUM.9

FITXA TECNICA

Títol : Discòbol.
Autor : aquesta estàtua va ser esculpida per Miró.
Cronologia : l’estàtua va ser esculpida a l’any 460
a.C.
Estil : l’estàtua és de l’època clàssica grega.
Localització: actualment es troba en el museu
Nazionale Romano de les Termes (Roma).
Tècnica: la tècnica amb el que va estar esculpit és la
fossa.
Forma: és un tipus d’escultura exempta o de volum
rodó.
Dimensions: les dimensions d’aquesta estàtua són
de 1’53m d’alt.
Tema: el tema principal és un atleta captat en el
mateix moment de llançar el disc.

 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
El Discòbol és una obra escultòrica que va ser esculpida l’any 460 a.C. pel famós escultor Miró
a l’època clàssica grega, que és la segona etapa de la Grècia Històrica, precedida per l’època
grega arcaica. L’època grega clàssica finalitza amb les guerres del Peloponès de finals del
segle V, que donaran pas a l’època grega hel∙lenística.
Es considera que el segle V a.C. en general i, l’època de Pericles en particular, com l’etapa de
plenitud de l’art i civilització grecs, moment en què el govern de Pericles representa el model de
la democràcia restringida atenesa. Els trets culturals del món condicionen la seva evolució
artística. La cultura grega és antropocèntrica; és a dir, situa a l’home com a mesura de totes les
coses. Això implica que l’art també és fet a la mesura humana i que el tema predilecte de les
arts plàstiques sigui la persona.
Els grecs habiten en ciutatsEstat (polis) independents entre sí i això implica una relació íntima
entre Estat i ciutadans, de manera que també l’art és fet a imatge dels ciutadans i no tant com a
símbol de poder. A Grècia neix també la filosofia i la ciència com a plasmacions teòriques o
pràctiques del pensament racional i de l’observació de la realitat. Aquesta observació s’aplica a
l’art, que durant l’època clàssica tendeix a un realisme creixent de les figures.
L’època clàssica és l’època daurada a Atenes, gràcies a que Pericles va desenvolupar un gran
art i un culte important a la polis mitjançant el Tribut de la Lliga de Delos. Més tard, quan va
esclatar la guerra del Peloponès, Atenes va lluitar contra Esparta i les polis de la Lliga de Delos,
que estaven ressentides perquè Atenes havia utilitzat els diners destinats a les campanyes de
guerra per als seus propis beneficis, entre els quals estava reconstruir l’Acròpoli amb edificis i
temples. Esparta va resultar guanyadora de la batalla, i Atenes va quedar empobrida i
debilitada. Aquest va ser el detonant de la caiguda de l’època clàssica i el començant de
l’hel∙lenística.

 ANÀLISI FORMAL:
Elements tècnics i formals: el Discòbol està esculpit amb bronze mitjançant la tècnica de la
fosa o cera perduda, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrirla
amb cera i tornarla a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es desfà deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze fos a
sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es tanquen
els canals i es poleix. Aquesta figura és una estàtua monòcroma. Són tipus d’escultures
exemptes o de volum rodó i, tipològicament, són estàtues en posició dempeus.
Elements compositius: el punt de vista que presenta el Discòbol és unifacial o frontal, amb
una composició tancada, que presenta un moviment que convida a l’espectador a descobrir la
figura movents’hi al voltant. És una postura forçada i inclinada cap endavant, amb el braç
enrere per poder llançar el disc amb més força. En el moment següent de la captació d’aquest
instant, es girarà i deixarà anar el disc impulsant el llançament amb el moviment del cos. En les
línies compositives hi predominen les línies corbes i diagonals, que donen a l’obra una sensació
de moviment equilibrat. Els braçocs estesos descriuen un gran arc. En quant a la proporció, a
l’època clàssica s’utilitza el cànon de Policlet, tot i que en aquesta figura no hi apareix.
Tanmateix, està completament proporcionada. El moviment que s’hi pot observar és totalment
dinàmic, ja que el que intenta plasmar l’autor és el moment just en què l’atleta ha de llançar el
disc. Degut a això, però, el moviment es troba una mica desequilibrat. El temps que presenta és
la captació d’un instant (rhytmos), com és el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir
per llançar el disc, el cos es contrau i es recolza en el peu dret (ferm en el terra) i s’enrosca com
una espiral que recorre dels peus fins al cap. El volum és més lleuger que massís: el tors
musculat fa que sigui robust, però la sensació de moviment dóna lleugeresa a l’escultura.
Elements plàstics : l’expressió de l’anatomia és real, ja que marca les costelles i tots els
músculs en tensió, com tendons i venes, típic de la perfecció grega. Tanmateix, encara
presenta molts trets arcaics característics, com un cabell poc aconseguit i homogeni, una certa
geometrització de la musculatura, i un rostre inexpressiu. L’expressió del rostre no mostra cap
tipus de sentiment, per tant, la cara no reflexa el moviment d’esforç que està realitzant. En
quant a la vestimenta, l’atleta va nu, seguint el model grec.
El tipus de textura de l’acabat és bastant epidèrmic. La part que més reflexa la llum és la part
del tors. L’autor ha representat el tronc en visió frontal, les cames i els braços de perfil; ha
compost la imatge del cos humà a partir dels aspectes més característics de les seves parts,
recurs provinent dels antics egipcis. Però a diferència d’aquests, l’autor va adaptar el cos de
manera que semblés una representació versemblant d’un cos en moviment.

 INTERPRETACIÓ:
El Discòbol representa la figura d’un jove atleta que està a punt de llançar un disc. El seu
significat cal buscarlo
en les proves que feien els antics grecs durant els Jocs Olímpics.
Aquests, eren uns jocs que es feien cada quatre anys a Olímpia en honor a Zeus. Constaven
de sis modalitats que eren el Pentatló, les carreres amb carro, boxa, equitació i el Pancraci
(barreja de boxa amb lluita). La última prova que s’hi feia era la més important i consistia en fer
una carrera a l’estadi. Els participants havien d’anar nus i untats amb oli d’oliva. Els guanyadors
rebien una corona amb branques d’olivera i eren considerats herois de la ciutat a la qual
representaven. La funció d’aquesta estàtua és commemorativa, per rendir homenatge al
discòbol Jacint, que morí en uns jocs dedicats a Apol∙lo.
Aquesta figura també està relacionada amb el mite d’Apol∙lo i Jacint, que és el següent: resulta
ser que un dia el déu Apol∙lo estava jugant al llançament del disc amb el seu germà petit,
Jacint. Quan, desafortunadament, Apol∙lo llança tan fort el disc que, sense voler, mata a Jacint.
Penedit de ser el culpable de la mort de Jacint, Apol∙lo fa néixer una flor de la sang que brotava
de Jacint, i d’aquí neix el nom de la actual flor anomenada jacint.
L’autor del Discòbol, Miró (490430
a.C.) va ser deixeble d’Agelades d’Argos, igual que Fídies i
Policlet, i va aconseguir la fama per les seves obres de bronze, actualment perdudes. Se’n
coneix la trajectòria gràcies a les còpies romanes en marbre, i hi ha documentades moltes
altres obres, com altres estàtues d’atletes pels santuaris d’Olimpia i Delfos i, particularment, la
Vaca Sagrada de l’Acròpoli. Va treballar a Atenes sota el comandament de Pericles, i es va
convertir en l’artista del moviment clàssic grec per excel∙lència.
Els antecedents del Discòbol van ser estàtues arcaiques i egípcies, i va ser de gran influència
en obres com el Dorífor, en les estàtues hel∙lenístiques per donar moviment, en l’època barroca
i en el període clàssic.