ELS MAGATZEMS CARSON FITXA NUM.20

FITXA NUM.20

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Magatzems Carson, Pirie&Scott.

Autor​: Louis Sullivan

Cronologia​: van ser construïts entre els anys 1899 i 1901.

Estil​: pertany a l’escola de Chigaco.

Localització​: es troben situats a Chigago, als EUA.

Materials​: formigó, ferro i vidre.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

Els magatzems Carson són una obra arquitectònica dissenyats per Louis Sullivan que van
ser edificats entre els anys 1899 i 1901, i que pertanyen a l’estil de l’escola de Chicago.
Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan. El 1871 fou
destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet. Molts arquitectes
participaren en la seva reconstrucció, la qual, degut a la manca de sòl i als seus elevats
preus, va originar la construcció dels primers gratacels.

ANÀLISI FORMAL:

­Alçat: elements estructurals​: els magatzems Carson estan construïts amb nous materials
com formigó, ferro i vidre seguint un sistema constructiu arquitravat. És una estructura de ferro
amb formigó armat, i això fa que hi hagi una estructura interna formada pel ferro que permet fer
els edificis molt més alts, obrint­hi grans finestres sense haver de dependre dels murs de
càrrega. Els elements de suport són els pilars i columnes interns, ja que els murs deixen de fer
aquesta funció per passar a fer una funció de tancament. Els elements suportats són els
sostres de cada pis.
Planta: espai interior​: l’interior dels magatzems Carson està caracteritzat per una planta
rectangular, encara que una de les cantonades que comunica amb el carrer està rematada de
manera circular. La planta és lliure o diàfana, només les columnes i els pilars trenquen la
continuïtat de l’espai, i la llum és un element predominant en tot l’interior.
Façana: espai exterior​: en els magatzems la distribució de la façana es presenten dues parts
ben diferenciades: la base de l’edifici formada per l’entresòl i la primera planta, i la resta de
plantes superiors. La base de l’edifici està tancada amb amplis aparadors de vidre situats a ran
de la façana, amb dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. La resta de plantes
segueixen una construcció cel∙lular, amb finestres horitzontals. Aquestes són més més petites a
mesura que augmenten els pisos, i estan separades per una estructura geomètrica de formigó.
La part superior es tanca amb una coberta plana.
Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura
de la base de l’edifici, amb una decoració més exagerada molt geomètrica i vegetal en els
capitells. L’ornamentació de ferro fos és naturalista, feta de fulles d’acant lobulades i espinoses
i bandes espirals. Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors s’hi poden veure els noms
dels magatzems.
La seva verticalitat es veu equilibrada amb la horitzontalitat de les finestres, cosa que li permet
una major adaptació visual a l’entorn.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitzen els magatzems Carson és comercial, ja que fins a 2007 van servir com a
grans magatzems de la firma Carson, Pirie&Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat,
mobles per a la llar i joies i productes de bellesa. Es considera una de les construccions més
importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius de l’escola de Chigaco.
La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després de l’incendi de
1871, el qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i
administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. Per tant, el fet
que els magatzems Carson es trobin en una cantonada augmenta la seva importància i
accessibilitat.

Louis Sullivan és considerat el pare dels gratacels moderns i l’arquitecte més important de
l’escola de Chicago. En les seves construccions va mantenir elements decoratius del
Modernisme, tot i que per a ell era més important la funció de l’edifici (La forma segueix la
funció). Els magatzems Carson van ser la gran última obra de Sullivan.
L’antecedent és el Modernisme, ja que manté les formes ornamentals d’aquest estil que
Sullivan descobrí en la seva visita a París. Posteriorment, Sullivan influenciarà al Funcionalisme
mitjançant la utilització de nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, i la construcció dels
primers gratacels.