EL MARXISME CURARÁ ELS MALALTS FITXA NUM.29

FITXA NUM.29

FITXA TÈCNICA:

Títol​: El marxisme curarà als malalts.
Autor​: Frida Kahlo.
Cronologia​: va ser pintat l’any 1954.
Estil​: és d’estil realista­social,expressionista.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l’oli.
Localització​: es troba situat al Museu de Frida Kahlo, a Mèxic.
Dimensions​: 76cm X 61cm.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

El marxisme curarà els malalts és una obra pictòrica pintada per Frida Kahlo l’any 1954, i
que pertany al Realisme­social o Expressionisme.
Frida Kahlo neix a Coyoacán el 6 de juliol de 1907 i mor als 47 anys en plena Guerra Freda,
i la seva vida va estar marcada pel patiment que relfexa en les seves obres. L’obra es situa
en plena Guerra Freda i durant aquesta es van produir diversos conflictes polítics i militars
entre els quals destaquen: el bloqueig de Berlín, la guerra de Corea, la crisi dels míssils i la
guerra de Vietnam.

ANÀLISI FORMAL:

­Elements tècnics​: està pintat amb pintura a l’oli sobre un suport de tela. En la pintura a
l’oli, l’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal (llinosa o de nou) i que s’adapta bé a
qualsevol tipus de suport. L’artista dissol bé els colors amb oli i els aplica amb pinzell sobre
la tela.

­Elements plàstics​: predomina la pinzellada lliure i ràpida, i el dibuix és acurat, perfilant els
contorns amb una línia fina negre. En quant al color, el blanc està repetit en el colom, en la
barba dels cabells de Marx i en la base de la faldilla; el verd amb tocs negres predomina a la
faldilla; el negre en l’ocell i els cabells de Frida; els colors ocres a l’esquerra; el blau en el
rierol i en el cel de fons; i el vermell es distribueix al voltant de la faldilla, en el llibre que porta
a la mà i en una part del globus terraqüi situat a l’esquerra. La llum ve donada pels colors.

­Elements compositius​: la composició que presenta és simètrica i oberta. Les línies
compositives són una vertical que travessa Frida per la meitat, dues diagonals en les
crosses que porta, i tres diagonals més a la part dreta de l’escena que enllacen els caps dels
personatges. Respecte el moviment, presenta un ritme molt dinàmic gràcies a les
nombroses línies compositives i les diagonals. El temps és la captació d’un instant concret,
com és el moment en què Frida vol anunciar la seva ideologia marxista.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza aquesta obra és estètica i simbòlica, ja que és el resultat de l’intent de
Frida de refugiar­se en dues de les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la
idelogia marxista i la seva fe en la revolució, i la pintura.
Els colors de l’obra tenen cadascú un significat diferent: el blau s’associa amb la serenitat, el
groc i altres gammes més clares es vinculen al marxisme, el negre significa l’imperialisme, i
el vermell representa el perill.
La part esquerra està banyada per rius blaus i el colom de la pau vola per sobre de països
comunistes (URS i Xina), representats en l’esfera terrestre. Les dues grans mans, amb l’ull
de la saviesa, i aguanten a l’artista, fent que pugui prescindir de les crosses.
La part dreta és més fosca, i s’hi veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica
travessada per rius de sang. Per sobre l’àliga dels EUA amb el cap de l’oncle Sam. La
salvació l’encarna Marx, del cap del qual surt una mà que ofega l’àliga, símbol de
l’imperialisme.
La part esquerra simbolitza la part pacífica, amb la Terra i el colom de la pau; i la part dreta
simbolitza l’amenaça de l’imperialisme capitalista i la destrucció.
Frida Kahlo neix a Mèxic i mor als 47 anys en plena Guerra Freda. La seva vida va estar
marcada pel patiment, que es veu reflectit en les seves obres. En els seus quadres
representa la seva experiència personal i els aspectes dolorosos de la seva vida, gran part
de la qual se la va passar al llit. Va ser membre del partir comunista mexicà.
En les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme
social, coincidint amb els naturalistes mexicans de l’època Diego RIvera, José Clemente i
Alfaro Siqueiros. Quan el pintor André Bretón va viatjar a Mèxic i va veure les seves obres,
l’associà amb el realisme. Tanmateix, ella va rebutjar aquesta etiqueta.