NUMERO I FITXA NUM 21

FITXA NUM 21 

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Número I.
Autor​: Jackson Pollock.
Cronologia​: va ser pintat l’any 1948.
Estil​: és d’estil expressionista­abstracte.
Localització​: es troba situat al museu d’art contemporani, a Los Àngeles.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l’oli, esmalt i pintura d’alumini.
Dimensions​: 1’60m X 2’59m.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

Número I és una obra pictòrica pintada per Jackson Pollock l’any 1948, i que pertany a
l’Expressionisme ­abstracció.
Durant la Segona Guerra Mundial la cosmopolita Nova York desplaça a París com a centre
cultural i artístic. Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren
convertint en els primers del món. És en aquest moment que neix una forma d’expressió
genuïnament americana.
En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’Expressionisme abstracte com
un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que
propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va fer un informe on aconsellava això, el
1947). Era l’època de la Guerra Freda. Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels
anys 50 aquest corrent s’anà debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.

ANÀLISI FORMAL:

­Elements tècnics​: està pintat amb la tècnica del dripping o degoteig, que consisteix en
pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la tela estesa a terra, mitjançant
pots foradats, bastons xops de pintura, etc.

Elements plàstics​: predomina la trama de línies sense cap ordre; aquestes línies són
enèrgiques i amb un traç i gest violent. En quant al color, són negres i blancs, amb tocs
grisos i ataronjats. Les textures són diferents. La llum ve donada per la mateixa intensitat
dels colors.

­Elements compositius​: hi ha una profunditat misteriosa donada per la superposició de
línies i de capes de pintura. No presenta cap centre d’atenció, sinó que desgrega la unitat
de la imatge; vol treure sensacions, creant el seu propi llenguatge: la pintura com a vehicle
d’expressió dels sentiments. No es pot trobar cap element figuratiu ni res a desxifrar.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza aquesta obra és decorativa, ja que l’artista l’únic que volia plasmar era
el seu estat d’ànim del moment.
Com Pollock no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final. Preferia
donar­los un número, o la data de creació per no limitar l’espectador. Les seves obres no
tenen un únic punt de vista, sinó que poden observar­se per qualsevol cantó. Així
l’observador pot crear una interpretació del quadre en el seu interior i adaptar­la al seu estat
d’ànim.

Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La seva desesperació vital l’abocà a
l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques de desesperança i improductivitat, i
èpoques d’eufòria i molt productives.
Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre i abandonà la
convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia, com en una dansa
ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això la seva era una “pintura d’acció”
en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos i ànima.
Els drippings de Pollock són el resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base
les experiències i les teories abstractes de Kandinsky. També l’ús de teles molt grans deriva
dels muralistes mexicans. Miquel Àngel, El Greco i Rubens també van influir en Pollock.
El seu peculiar estil creatiu ha estat considerat un precedent dels Happenings i del Body Art.