AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 FITXA NUM.28

FITXA NUM.28

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Els afusellaments del 3 de maig de 1808.
Autor​: va ser Francisco de Goya y Lucientes.
Cronologia​: va ser pintat l’any 1814.
Estil​: aquesta obra és d’estil neoclàssic, tot i que Goya és difícil de classificar en un estil
determinat.
Localització​: es troba situat al museu del Prado, a Madrid.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l’oli.
Dimensions​: 268cm x 347cm.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

Els afusellaments del 3 de maig de 1808 és una obra pictòrica pintada per Francisco de Goya
l’any 1814, sis anys abans després del fet que representa, i que pertany al Neoclassicisme.
A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l’excusa de la
invasió de Portugal, segons l’acord firmat en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les
principals ciutats. L’ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència, del
1808 al 1814, que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès.
Aquesta pintura, fa al∙lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren
l’inici de la guerra de la Independència. El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid va
rebel∙lar­se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa. Com a
represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 de maig es produí l’afusellament, a la
muntanya del Príncipe Pío, dels patriotes de Madrid per part de l’exèrcit de Napoleó.

ANÀLISI FORMAL:

­Elements tècnics​: Els afusellaments del 3 de maig de 1808 està pintat amb pintura a l’oli
sobre un suport de tela. En la pintura a l’oli, l’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal
(llinosa o de nou) i que s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. L’artista dissol bé els colors
amb oli i els aplica amb pinzell sobre la tela.

Elements plàstics​: hi predomina la pinzellada llarga per damunt de la línia o dibuix, que amb
la intensitat del color accentuen l’expressivitat de l’obra. Destaquen les pinzellades de la sang
vessada al terra, que esdevé quasi real. La paleta de colors està força reduïda a tonalitats
fosques, com negres, grisos, marros i tocs de verd; encara que hi destaca el groc, el blanc
lluminós de la camisa de la figura central i del fanal i el vermell de la sang. La llum es converteix
en un element clau del quadre, ja que l’autor utilitza el tenebrisme per augmentar el sentit
dramàtic. Il∙lumina el grup dels afusellats o que estan a punt de ser­ho i deixa la resta del
quadre en forta penombra. La llum del fanal separa els dos grups, que són les víctimes i els
soldats, i esclata amb força sobre la camisa blanca de l’home central, i encén el roig de la sang
vessada al terra.

­Elements compositius​: la composició que presenta és simètrica, perquè hi ha un equilibri
amb els personatges situats a l’esquerra com són els que estan a punt de ser afusellats, i els
personatges situats a la dreta com són els soldats. Aquesta separació és deguda gràcies al
fanal que hi ha al terra. Hi ha tres grups de persones: a la part esquerra els que estan a punt de
ser executats i els morts, a la part central els que esperen i observen amb horror el destí que
els espera, i a la part dreta l’escamot de soldats a punt de disparar. Goya contraposa el
desordre del grup de l’esquerra amb línies rectes, amb l’ordre del grup de la dreta amb volums
sinuosos. Hi ha dues diagonals a banda i banda que marquen la profunditat del quadre i li
donen un major dinamisme. El paisatge real al fons també accentua la profunditat, juntament
amb la llum i el color.
En quant a la línia de l’horitzó, és alta perquè té una proximitat amb l’espectador, i el temps és
la captació d’un instant concret, com és el moment en què els soldats estan a punt d’afusellar
de matinada al grup d’homes que s’han rebel∙lat.

INTERPRETACIÓ:

La funció d’aquesta obra és commemorativa, ja que commemora i recorda els esdeveniments
històrics que van ocórrer al maig d’aquell mateix any. No se sap si serví per decorar un arc de
triomf en honor del retorn del rei Ferran VII o per celebrar el 2 de maig.
Aquest quadre és de gènere històric. Goya vol fer la crònica dels fets reals dels primers dies de
maig de 1808 tal i com es van viure a Madrid. De fet, ell s’havia mantingut com a pintor de la
Cort durant el regnat de Josep I, cosa que li comportà l’acusació d’afrancesat. Aquest quadre,
per tant, reivindica el seu patriotisme. És una crònica de la guerra, on explica uns fets reals tal
com es varen produir a la matinada del 3 de maig de 1808 a la muntanya del Príncipe Pío a
Madrid, quan les tropes napoleòniques van afusellar alguns dels protagonistes de la revolta del
dia anterior contra els invasors. No se sap si Goya va ser testimoni directe però és fidel a la
realitat dels fets.
Al mateix temps és un crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra, de la invasió francesa, i
un homenatge al poble que lluita per la llibertat. Representa un nou concepte de pintura
històrica, s’allunya de la visió heroica tradicional: la pintura es converteix en una forma de
protesta social i critica una realitat històrica que genera patiment humà. No és la història dels
guanyadors, més aviat exalta als perdedors com les víctimes.
El significat de la figura central representa l’heroicitat del poble de Madrid que lluita contra les
tropes napoleòniques, però també la impotència d’aquesta lluita. Alguns estudiosos veuen en
aquesta figura de braços oberts la representació de Cris crucificat, ja que té a les mans
estigmes de la crucifixió. Els colors blanc i groc fan referència a l’Església (colors del Vaticà),
juntament amb el frare orant. El fanal representa el símbol de la Il∙lustració, ja que és llum; i la
llum també es representa com a metàfora de la presència de Déu.
Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat, es pot parlar d’un estil personal, fora
dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors a
la seva època.
Aquesta obra va juntament amb “La càrrega dels mamelucs” que narra els fets del 2 de maig.
Pel missatge que transmet, podria ser precursora del Romanticisme, ja que té una visió
subjectiva de la realitat, representa els aspectes més desagradables de la realitat i triomfen els
sentiments i la llibertat. Per tant, s’allunya de l’estil neoclàssic.
Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca: el fort contrast de llum i ombres
anomenat tenebrisme, una clara influència de Caravaggio, Ribera i Velàzquez. Des del punt de
vista plàstic, Goya es mostra com a precursor de moviments pictòrics com el Romanticisme,
l’Impressionisme, l’Expressionisme i el Cubisme. El quadre serveix de model a altres pintors
posteriors com Manet i Picasso.