ELS PRIMERS FREDS FITXA NUM. 24

FITXA NUM.24

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Primers freds.
Autor​: va ser Miquel Blay.
Cronologia​: el grup escultòric va ser fet a l’any 1892.
Estil​: el grup escultòric és de l’època del Realisme ­Simbolisme.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va ser fet és la talla.
Forma​: és un tipus de grup escultòric exempt o de volum rodó.
Dimensions​: 1’36m x 0’98m.
Localització​: es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

Els primers freds és un grup escultòric que va ser tallat a l’any 1892 per l’escultor Miquel Blay a
l’època del Realisme­Simbolisme. A l’any 1898 la pèrdua de les darreres colònies va fer
augmentar la desconfiança envers el sistema polític espanyol i el prestigi del catalanisme com
alternativa. La burgesia industrial catalana també comença a adonar­se dels efectes positius i
modernitzadors que podia tenir un poder autònom per Catalunya.
També és un moment en què la producció artística catalana aconsegueix deixar de ser un
reflex del que s’estava fent artísticament a Europa, per esdevenir progressivament un art
creador, amb noms com Gaudí o Picasso, o el mateix Blay, un escultor que es mou entre la
tradició i la introducció dels nous moviments d’avantguarda.

ANÀLISI FORMAL:

Elements tècnics i formals​: els primers freds és un grup escultòric que està fet amb marbre
blanc mitjançant la tècnica de la talla, que consisteix en agafar el material d’un sol bloc, regular
amb forma de prisme o cilindre i treure matèria fins que quedi la forma desitjada. Aquesta figura
és monòcroma, i és un tipus de grup escultòric exempt o de volum rodó.

­Elements compositius​: el punt de vista que presenta és unifacial o frontal, encara que al ser
exempt permet múltiples angles de visió, amb una composició tancada. El grup sembla
tancar­se sobre si mateix, ja que el vell no abraça la nena, però les espatlles amples semblen
rodejar­la. Asseguts en un banc, el vell en posició frontal, les mans encreuades i amb la mirada
absent, lleugerament perduda. La nena té el cap reclinat al pit del vell, amb els ulls tancats,
amb un aire somiador. Cal destacar la joventut del cos de la nena que contrasta amb el cos
arrugat del vell. Aquest té les cames separades i ben plantades a terra, en canvi, la nena les té
encongides. En la composició s’alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de
l’ancià, exceptuant una lleu inclinació del cap, que contrasta amb les línies corbes que domina
la composició de la nena.
L’obra en conjunt presenta un cert estatisme marcat pel fet que les figures estan en repòs i en
posició sedent. Aquesta sensació d’estatisme ve donada gràcies a la figura de l’ancià, que
presenta els dos peus sòlidament enganxats a terra. Tanmateix, l’estatisme es trenca pel gest
d’acostament que fa la nena cap a l’ancià. El temps que presenta és una voluntat d’eternitat,
com és la representació idealitzada del sofriment humà.

­Elements plàstics​: l’expressió de l’anatomia destaca pel seu naturalisme en el tractament de
les formes i la minusiocitat amb la que està treballada. Aquest naturalisme es dóna en la textura
de la pell, la flaccidesa i els plecs de la carn de l’ancià. També cal destacar el naturalisme en
els rostres, que dónen una sensació de fred mitjançant la contracció muscular en el gest facial i
en la tensió muscular del coll. En el cas de la nena, el tractament de les formes és diferent, ja
que per remarcar la tendresa s’utilitzen formes arrodonides i un tractament del rostre amb la
tècnica de l’sfumatto o non­finito.
El tipus de textura de l’acabat en les dues figures és molt polit i que contrasta fortament amb la
rugositat del banc. Aquesta figura és monòcroma, ja que els teòrics neoclàssics creien
erròniament que les escultures clàssiques no eren policromades. La llum ve donada per la
blancor de l’acabat: en l’ancià, les arrugues en el rostre fan que la llum reforci la duresa
d’aquest; i en la nena, la utilització de la tècnica de l’sfumatto o non­finito en el seu rostre fa que
la llum llisqui amb suavitat realçant les seves formes arrodonides i la seva tendresa.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza aquesta obra és decorativa, perquè segurament aquesta escultura estava
destinada a decorar una casa de l’alta burgesia. És de tema anecdòtic i costumista, ja que
presenta un vell i una nena arraulits de fred i de misèria. Els primers freds reflecteix la
vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la
vellesa. El significat d’aquesta obra és la reflexió sobre el pas del temps, les dificultats i la
cruesa de la vida.
Miquel Blay va fer l’aprenentatge a l’escola de dibuix i pintura d’Olot, després va rebre una
sòlida formació artística a Itàlia i França. Blay desenvolupà un estil molt personal. Evolucionà
del realisme al simbolisme i modernisme, destacant dins d’aquest, el grup al∙legòric del Palau
de la Música “La canço popular”, on introduí tots els elements del modernisme.
La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en diferents aspectes com per exemple en
el tractament del marbre, on es marca la musculatura amb una gran exactitud, o en la utilització
de la tècnica del non­finito. Blay va influir en autors com Josep Llimona o Enric Clarasó.