EL JURAMENT DELS HORACIS FITXA NUM.23

FITXA NUM.23

FITXA TÈCNICA:

Títol​: El jurament dels Horacis.
Autor​: va ser Jacques­Louis David.
Cronologia​: va ser pintat l’any 1784.
Estil​: aquesta obra és d’estil neoclàssic.
Tècnica​: la tècnica amb la qual va estar pintat és la pintura a l’oli.
Dimensions​: 3’30m x 4’25m sobre tela.
Localització​: es troba situat al museu del Louvre, a París.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

El jurament dels horacis és una obra pictòrica pintada per Jacques­Louis David l’any 1784, uns
anys abans de la Revolució Francesa, i que pertany al Neoclassicisme.
Es desenvolupa durant la Revolució Francesa, que enderroca l’Antic Règim i es consolida en
l’època de Napoleó, que imità els emperadors romans exportant aquest estil a tot el seu imperi.
Hi va haver una gran admiració per Roma i la cultura clàssica.

ANÀLISI FORMAL:

­Elements tècnics​: El jurament dels horacis està pintat amb pintura a l’oli sobre un suport de
tela. En la pintura a l’oli, l’aglutinant dels colors és un oli d’origen vegetal (llinosa o de nou) i que
s’adapta bé a qualsevol tipus de suport. L’artista dissol bé els colors amb oli i els aplica amb
pinzell sobre la tela.

­Elements plàstics​: hi predomina la pinzellada, amb un dibuix ferm, segur i precís. Predomina
el dibuix sobre el color, i els contorns estan ben delimitats. En quant al color, hi ha un equilibri
entre el vermell, el gris i l’ocre; la gamma cromàtica és reduïda però càlida. Al centre destaca el
color vermell, color de la sang que es vessarà posteriorment en la lluita. Als extrems destaca el
color blanc en la roba de l’home a l’esquerra i la dona a la dreta. La llum és freda i tallant, ajuda
a precisar els volums dels personatges i dóna solemnitat a l’ambient. El focus lumínic està
situat fora del quadre, a l’extrem superior esquerra, i també es poden veure les ombres
allargassades, donant contrast entre les zones il∙luminades com són les figures i les zones en
penombra com és el fons.

­Elements compositius​: la composició que presenta és simètrica, perquè hi ha un equilibri
entre els homes situats a l’esquerra i les dones situades a la dreta amb el personatge central.
La composició piramidal de la base dels grups dels personatges dóna estabilitat a l’escena. En
els homes predomina la línia recta i en les dones la línia corba. Les línies del terra marquen la
profunditat de la perspectiva i el punt de fuga central està situat en el braç del pare, que sosté
les tres espases. La perspectiva també ve donada per la superposició de figures, ja que en
primer pla es troben els homes, en segon pla es troben les dones, i per últim les arcades de
dins i de fora al fons. En quant a la línia de l’horitzó, és alta perquè té una proximitat amb
l’espectador, i el temps és la captació d’un instant concret, com és el moment en què els
germans estan jurant amb el pare.

INTERPRETACIÓ:

La funció d’aquesta obra és propagandística, ja que va ser encarregada per Lluís XVI de
França per ser exposada al Saló de 1785. Així va servir per encoratjar al poble de complir els
deures en vers la pàtria i no deixar­se endur pels sentiments.
Aquest quadre és de gènere històric i, pel que fa a la iconografia, al lateral esquerra apareixen
els tres germans Horacis jurant davant del seu pare situat a la part central. A la part dreta es
poden distingir tres dones: una és Camila, la germana dels Horacis i promesa d’un Curiaci,
Sabina que és l’esposa dels Horacis i germana dels Curiacis, i al costat esquerre, en un segon
pla, una dona vídua amb els seus dos fills. Es pot distingir una diferència d’actitud dels homes
vers les dones: els primers, tenen una actitud arrogant, heroica i solemne, mentre que les
segones tenen una actitud de recolliment, desolació i dolor. La figura del pare, prenent jurament
als fills, és l’eix del quadre, i sosté les espases sobre les quals els fills fan el jurament amb el
braç alçat.
L’obra es basa en la història que narra Tito Livi. En el segle VII, Roma i Alba Longa es
disputaren el domini d’Itàlia central. Per solucionar el problema es va decidir que tres germans
de cada bàndol lluitarien. Per Roma combatrien els germans Horacis i per Alba Longa els
germanas Cuiracis. Roma resultà guanyadora, encara que l’únic que sobrevisqué va ser un
dels germans Horacis. Llavors, Camila, va retreure al seu germà haver matat al seu marit
Cuiraci, i el germà la matà per lamentar la mort d’un enemic. Per tant, significa la defensa del
patriotisme, el deure envers la pàtria.
Les característiques de la pintura neoclàssica tenen un aire solemne i heroic en les
representacions pictòriques, la temàtica és històrica, les composicions són ordenades i
equilibrades, el cromatisme és fred, predomina la línia, i la funció és moral, amb temes de
l’antiguitat clàssica i valors com el sacrifici i el patriotisme.
David va estar influenciat per Rafael amb l’equilibri i per Caravaggio amb els clarobscurs i el
tenebrisme. David exercí un gran ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros. Aquest
últim, però, s’allunyà dels cànons clàssics i donà un tractament més emotiu que deixa
entreveure el Romanticisme.
Mentre David desenvolupa el seu art a França, a Espanya hi ha la figura de Goya. El jurament
dels horacis coincideix amb la primera etapa de Goya, que es caracteritza per una temàtica
religiosa i costumista, una tendència per la pinzellada solta, i una visió optimista i frívola de la
vida.