EL COLOSSEU FITXA NUM.26

FITXA NUM.26

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Colosseu romà o amfiteatre Flavi.
Autor​: no se’n coneix el nom de l’arquitecte, per tant, és anònim.
Cronologia de l’edificació​: l’amfiteatre va ser construït entre els anys 72 i 80 d.C.
Estil​: l’amfiteatre és de l’època de Vespecià, Titus i Domicià, de la dinastia Flàvia, i pertany a l’Alt Imperi Romà.
Localització​: es troba situat a la Vall del Colosseu, a Roma.
Tipologia​: és un amfiteatre de tipus lúdic, civil i públic.
Dimensions​: 187m X 155m, i 525m de perímetre.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

El Colosseu romà és un amfiteatre de l’Alt Imperi Romà, i va ser edificat entre els anys 72 i 80
d.C. en temps de l’època dels emperadors Vespecià, Titus i Domicià. Va ser edificat per ordre
del primer emperador de la dinastia Flàvia, Vespecià, i va ser inaugurat pel seu fill Titus l’any 91
d.C. Quan Titus va morir, el seu germà Domicià va substituir­lo en el poder, i va ser quan s’afegí
l’últim nivell o àtic. Com que tota la dinastia Flàvia va estar implicada en la construcció del
Colosseu, amb aquest també se l’anomena Amfiteatre Flavi.
El Colosseu va ser edificat durant l’epoca Imperial, que es divideix en l’Alt Imperi (fins al s.III
d.C.) i el Baix Imperi (fins a la caiguda de Roma el 476). El fundador de l’Imperi romà va ser
Octavi August, l’any 27 a.C., quan després de concentrar el poder es proclamà emperador.
Vespecià va ser el primer emperador Flavi. Va arribar al poder gràcies a l’èxit de les seves
campanyes a les guerres de l’Orient Mitjà. Amb Neró mort, que era l’últim emperador de la
dinastia Juli­Clàudia, Vespecià va deixar les campanyes al seu fill Titus, i amb el suport de la
majoria del poble romà, i es va convertir en emperador. Vespecià es va veure obligat a
encarregar­se de restablir l’ordre i el poder a tot l’Imperi en general i, concretament, a Roma,
després del mandat de Neró.
Abans de l’any 68, Roma era una de les poques ciutats que encara tenia un amfiteatre de fusta,
i després de l’incendi que va provocar Neró en la ciutat, no en va quedar res. Així que Vespecià
necessitava guanyar­se la confiança del poble, i per això va fer construir el Colosseu: per a
utilitzar­lo com a campanya propagandística, i amb l’objectiu que el poble tornés a confiar en la
política, en ell i en la seva dinastia.
El seu fill Titus va substituir a Vespecià després de saquejar la ciutat de Jerusalem en les seves
campanyes a Orient. El poble romà li tenia recel perquè semblava que els déus anessin contra
el seu mandat, ja que el volcà Vessubi va entrar en erupció soterrant les ciutats de Pompeia i
Herculà, i Roma va tornar a patir un incendi. Va ser per aquest motiu per al qual Titus inaugurà
el Colosseu i salvà el seu mandat del recel del poble.
Amb la mort prematura de Titus, el seu germà Domicià va agafar el relleu com a cap de l’Imperi.
Va ser llavors l’època de la colonització de la Britània i la fortificació de la frontera amb
Germània. Després d’aquestes campanyes, entre altres coses, Domicià va afegir un últim pis o
àtic al Colosseu.
La religió romana era politeista i va assimilar influències de diverses cultures amb els quals va
estar lligada. Del contacte amb el món grec es va adoptar la mitologia i les representacions de
les divinitats gregues. De la influència de la cultura etrusca el culte privat als penates (protectors
de les provisions), els lares (protectors dels camps i les cases) i els manes (protectors dels
morts familiars). Al llarg de l’etapa imperial es va generalitzar la divinització dels emperadors,
als quals es venerava i a qui es dedicaven estàtues i retrats com a signe d’admiració.
Tanmateix, una petita part de la població romana no reconeixia l’autoritat de cap déu i buscava
respostes als seus interrogants existencials en tendències filosòfiques paganes d’influència
grega.

ANÀLISI FORMAL:

­Alçat: elements estructurals: ​el Colosseu està construït amb morter, maó, pedra i fusta, i
recobert amb marbre travertí, amb un mur de carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom
anomenat opus caementicium, que consisteix en barrejar morter amb pedra, i seguint un
sistema constructiu arquitravat i voltat que recorre tot l’exterior, i un sistema constructiu voltat a
l’interior, i que està suportat per murs, pilars i columnes adossades. A l’exterior es troben els
elements suportats com són l’entaulament i els arcs de mig punt, i a l’interior es troben les
voltes de canó i d’aresta.

­Planta: espai interior​: la planta del Colisseu és el∙líptica. Al seu interior, al centre s’hi troba
l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant d’aquesta hi havia la càvea o les graderies amb un
espai per a més de 50.000 espectadors. L’espai intern estava fragmentat per passadissos. La
càvea té 37 graus d’inclinació. Les grades de pedra descansen sobre una complexa estructura
de murs i galeries anulars, disposades de forma esglaonada, cobertes amb volta de canó i
d’aresta. La seva funció era permetre la circulació dels espectadors dins l’amfiteatre. Les
comunicacions entre plantes eren per mitjà de rampes i escales i les sortides a l’exterior de la
càvea es feien a partir dels vomitoris (vomitòria), que eren les portes d’accés a la graderia.

Façana: espai exterior​: l’espai extern és unitari. L’amfiteatre s’aixeca sobre un estilòbat o podi
i consta de quatre plantes, les tres primeres formades per una successió de 80 arcs de mig punt
amb columnes adossades que suporten uns entaulaments decoratius (amb arquitraus, fris i
cornises). Cada pis està format per un ordre arquitectònic diferent: al primer pis s’hi troba l’ordre
toscà, al sogon l’ordre jònic i al tercer pis s’hi troba corinti. El quart pis, l’àtic, va ser construït
posteriorment en l’època de l’emperador Domicià, i éstà decorat amb lesenes (que són faixes
verticals estretes), pilastres amb capitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia els
màstils que sostenien el tendal (velarium) que era una tela que s’estenia sobre el Colisseu i
protegia els espectadors del sol i la pluja. Cada pis té 80 arcs i entre les arcades que hi ha a
cada pis s’hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l’obra, a més dels emperadors.
El Colosseu va ser situat al costat de la casa de Neró (Domus Aurea) sobre un llac dessecat, i
al costat també de l’estàtua colossal de Neró.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza el Colosseu és propagandística, amb l’objectiu que el poble tornés a
confiar en la dinastia Flàvia; i una funció lúdica, civil i pública, ja que era un espai on s’hi
celebraven espectacles de gladiadors lluitant a mort i de gladiadors que eren devorats per feres
salvatges i on tothom hi podia anar a gaudir­ne. Durant la seva inauguració es van fer més de
cent dies de festa i grans espectacles permanents.
La idea constructiva de l’amfiteatre neix de la unió de dos teatres per la part de l’escena.
L’amfiteatre és una edificació de caràcter públic, i és una de les principals edificacions d’oci,
dedicades a l’espectacle, del món romà. Un cop, fins i tot es va arribar a realitzar una
naomàquia, és a dir, una batalla naval. Per la realització d’aquesta naomàquia s’intal∙là un
sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua, i això va ser possible ja que tots els aqüeductes
de Roma van ser canalitzats cap al Colosseu per tal de poder inundar d’1’5 metres de
profunditat d’aigua tota l’arena.
La distribució dels espectadors en l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de la seva
jerarquia, on cadascú ocupava l’espai segons la seva categoria social. Les classes socials més
benestants es situaven a la part més baixa de la graderia, i a mesura que la graderia va pujant
d’alçada es trobaven les classes menys adinerades. Les dones, els nens i els esclaus es
situaven a la part més alta de tota la graderia, a excepció de les patrícies romanes, que per la
seva distinció social es podien asseure a la graderia de sota.
Aquest amfiteatre rep el nom de Colosseu per l’existència d’una colossal estàtua de Neró que
estava situada just al costat d’aquest, i que actualment no ha arribat als nostres dies.
L’ús dels tres ordres diferents ha tingut una gran influència en artistes del Renaixement com en
Alberti, que ho va posar en pràctica al Palazzo Rucellai a Florència, i també en altres
arquitectes posteriors a aquest.