LA CASA MILÀ FITXA NUM.22

FITXA NUM 22

FITXA TÈCNICA:

Títol​: Casa Milà o la Pedrera.
Autor​: Antoni Gaudí.
Cronologia​: l’edifici va ser construït entre 1907 i 1910.
Estil​: és d’estil modernista.
Localització​: es troba situada a Barcelona.
Materials​: pedra, maó, ceràmica i ferro.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

La casa Milà és una obra arquitectònica dissenyada per Antoni Gaudí que va ser edificada entre
els anys 1907 i 1910, i que pertany al Modernisme.
Catalunya va viure l'últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflectida sobre tot en la
literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. Tot plegat formava part de la
Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament al creixement de Barcelona per
la indústria i el comerç L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que
s'estengué a tots els àmbits. El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal
d'Espanya. L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que varen
convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
Barcelona va créixer en població i extensió, sobre tot a començament del segle XX. L'aprovació
del pla urbanístic de Cerdà (1859) unia el nucli antic de la ciutat amb els municipis dels voltants.
Així va néixer el passeig de Gràcia que anava del casc antic al municipi de Gràcia. Aquest
passeig es convertí en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia per construir­hi les
seves residències. Aquesta via el 1905 ja estava llabordada i il∙luminada i hi varen començar a
circular els principals mitjans de transport.

ANÀLISI FORMAL:

­Alçat: elements estructurals​: la casa Milà està construïda amb materials nous com la pedra i
el maó combinats amb el ferro en les bigues dels sostres i els terres, i la ceràmica com a
decoració. Els elements de suport són els pilars, les columnes i les bigues. I els elements
suportats són els sostres de cada planta. A les golfes l’estructura està formada per arcs
catenaris de maó.
Espais interior i exterior​: la casa Milà està formada per dues cases adossades amb accés
independent, que s’organitzen al voltant de dos patis que proporcionen aire i llum als diferents
espais interiors. Al voltant d’aquests celoberts s’articula la distribució de les plantes
completament irregulars. L’espai interior està distribuït en una planta baixa, un entresòl, el
primer pis o principal destinat als senyors Milà, cinc pisos més de lloguer, unes golfes amb
terrat esglaonat en diferents nivells i amb escultures que amaguen les estructures funcionals
com xemeneies i sortides de ventilació, i un àtic fet d’arcs parabòlics i recobert amb tessel∙les
de ceràmica blanca. També hi ha un garatge.
Té dues façanes. La façana és completament ondulada, per la qual cosa dóna sensació de
moviment constant. Les finestres són totes de diferent mida, fent­se més petites a mesura que
el pis és més elevat. Les baranes de ferro forjat amb formes imiten algues marines, crustacis,
cavallets de mar i gavines. És una estructura molt dinàmica decorada amb elements marins, no
hi ha línies rectes. La seva verticalitat es veu equilibrada amb la horitzontalitat de les finestres.

INTERPRETACIÓ:

La funció que realitza la casa Milà és residencial, ja que el primer pis estava destinat a la família
Milà i la resta eren per a llogar. És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí.Gaudí
volia donar vida als edificis, fer que formessin part de la natura, per això va prescindir de les
línies rectes. El mobiliari dels pisos també està dissenyat per Gaudí.
La casa Milà va ser l’última obra civil de Gaudí, ja que posteriorment es va dedicar íntegrement
a la construcció de la Sagrada Família fins que va morir. La casa Milà responia també a una
profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial disposava col∙locar un gran conjunt escultòric a
la part superior dedicat a la mare de Déu de Gràcia. El fort anticlericalisme de l’època (Setmana
Tràgica) va fer que els propietaris decidissin eliminar les referències religioses de l’edifici.
Antoni Gaudí va néixer a Reus. De petit va haver de guardar repòs al camp per una malaltia
articular, el qual el convertí en una gran observador de la natura. Va estudiar arquitectura a
Barcelona. L’any 1883 va ser nomenat arquitecte cap del temple de la Sagrada Família. El 1887
també va dissenyar el palau Güell, destinat a ser la residència de la pròpia família, i el parc
Güell que restà inacabat.
Alguns dels estils de la mateixa són la Sagrada Família, el parc i el palau Güell, o la casa Batlló.
Al llarg de la seva vida Gaudí va rebre influències religioses, orientals i del món àrab, del món
clàssic i l’edat mitjana, i de la naturalesa; influències de les quals es veuen reflectides en les
seves obres.
L’edifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2 de novembre de 1984.